En aquests últims anys, d’una forma gairebé constant, hem vist com el Govern s’ha servit de la «doctrina del xoc» per a, de manera autoritària, imposar-nos unes mesures que són socialment regressives. Per revertir aquesta situació, cal que ens mobilitzem totes les persones, tant les independents com les ja organitzades, i que juntes construïm espais confluents des d’on poder capgirar aquestes polítiques.
Creiem en l’exemple que ens van oferir les candidatures municipalistes. Ens van ensenyar que s’hi genera més il·lusió i més pluralitat, en espais que han estat construïts des de baix i que posen en pràctica fórmules més horitzontals, inclusives, participatives i democràtiques. Fórmules que van més enllà de la mera coalició entre partits.
Està a les nostres mans confluir en una «marea aragonesa» una força que igual que el «mayenco» o l’allau, arrossegui amb la destrucció de drets, la desigualtat creixent, la manca de democràcia, la corrupció, la insolidaritat …
Manifest: Per una marea aragonesa
Després de les passades convocatòries electorals, que van modificar de manera molt important el mapa polític, però en una mesura encara insuficient per atendre les demandes socials expressades per la societat a partir del 2011; i davant la nova etapa que s’obre, creiem que ha arribat el moment d’abordar les “feines pendents” d’aquest ampli moviment polític (conformat, després d’anys de mobilitzacions i iniciatives ciutadanes, entorn a les confluències electorals i noves candidatures i organitzacions), per afrontar amb millors eines i expectatives el proper període.
Un d’aquests assumptes pendents és el de l’articulació dels seus espais organitzatius, necessàriament plurals, amb l’exigència d’horitzontalitat, transparència i democràcia “real” (també a les organitzacions polítiques) impulsades pel 15M.
Experiències com les de les iniciatives municipalistes, que han tingut èxits molt importants; la constitució de Catalunya en Comú o la creació de la Marea autonòmica galega, articulant un espai “de persones”, parlen d’una estesa necessitat d’afrontar aquest afer.
A Aragó, on volem impulsar aquesta “marea” amb les eleccions autonòmiques com a primer horitzó temporal, l’èxit d’experiències confluents de base com la de Zaragoza en Común, que ha arribat a governar aquesta ciutat; o la d’Alto Aragón en Común que, juntament a Podemos (i després a Unidos Podemos) va aconseguir per primera vegada un diputat aliè al bipartidisme a Osca – sent aquesta l’única província amb només tres escons on això s’ha aconseguit- avalen el projecte d’una “marea” aragonesa (un “mayenco”, una allau) que sigui nucli unificador i vertebrador de les polítiques anti regressives i constituents.
Altres organitzacions aragoneses que recolzen un canvi polític i social a favor de la majoria, o aposten ja en els seus documents per una marea d’aquestes característiques, o han recolzat processos com els citats, que es nodreixen de l’experiència organitzativa de col·lectius ciutadans, o situen la confluència com a un dels seus plantejaments centrals pel futur.
Aquesta nova plataforma a crear, conformada per persones, la diversitat de la qual hauria de garantir la igualtat a la participació i la presa de decisions (independentment de si formen part o no d’altres col·lectius polítics) hauria de tenir una sèrie de característiques que l’allunyessin de la vella política, del seu “repartiment de llocs” entre partits, de les “tradicionals” pugnes entre grups de pressió, o de fórmules de coalició que, s’ha demostrat, no generen il·lusió.
Construïda des de la base, amb pautes d’horitzontalitat i profunda exigència democràtica i ètica, aquesta “marea”, a la qual podrien integrar-se, o a la que podrien confederar-se, espais i iniciatives existents, hauria de tenir la participació personal com a pràctica central.
Aquest espai hauria de prendre mides per facilitar la seva permeabilitat i comunicació permanent amb la societat, trencant barreres tradicionals entre els partits, els seus militants, i la ciutadania.
En aquesta mateixa línia haurà de destacar l’atenció a les demandes dels col·lectius i moviments socials per, respectant sempre la seva independència, tractar de facilitar o d’articular la seva realització des del camp institucional.
Aconseguir autonomia i visibilitat com a espai polític propi d’Aragó, sense renunciar a coordinar-se amb espais semblants de l’Estat o d’àmbits més amplis; i atendre les nostres problemàtiques específiques i les del medi rural, sense oblidar els reptes i qüestions globals, són altres dels objectius que s’hauran de marcar.
Aquesta marea aragonesa, que ha de facilitar la incorporació a l’acció política de nous sectors, pot reforçar el paper d’Aragó en els processos polítics estatals, i ha d’ensenyar fórmules que l’allunyin de l’estructura de partit tradicional, que tracta a les persones com a votants, i que es converteix, amb massa freqüència, en gestor d’interessos de gremis o particulars.
Incrementar la il·lusió, mitjançant pràctiques honestes, participatives i transparents, per arribar a més espais al territori i a la societat, augmentant la capacitat d’incidir a la transformació política i social, a l’aprofundiment de la democràcia i en defensa dels interessos de la majoria és la finalitat d’aquesta iniciativa, que ha de posar-nos en el camí de constituir a Aragó una eina política “del segle XXI”, al servei de la majoria social.
Ir ta la versión en aragonés Ir a la versión en Castellano